Allò extraordinari del debat

Aquesta és la crònica gràfica d’un debat extraordinari. Extraordinari perquè tracta d’un tema cabdal—l’educació i l’escola públiques— i extraordinari perquè l’ha fet possible la gent normal. Mares, pares, mestres, professors… persones que lluiten per recuperar un dret universal. Us deixem amb la crònica gràfica del Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana que va tenir lloc el 25 de març de 2017 a l’Institut Sant Andreu, de Nou Barris, a Barcelona.

Els preparatius: reunions preparatòries de reunions preparatòries de reunions preparatòries!

La idea d’unes mares de Gràcia va circulant de mail en mail i d’assemblea en assemblea fins que el 21 de gener de 2017 aconseguim trobar-nos e l’Espai Jove La Fontana de Gràcia a la “Reunió preparatòria del Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana”. Un èxit: 38 persones de 24 col·lectius diferents, assemblees grogues, associacions de famílies, col·lectius d’educadors, mestres i professors, sindicats i altres entitats vinculades a l’educació.

Definim els objectius del debat extraordinari: trobar-nos els diferents col·lectius i persones que fa temps que defensen l’educació publica, denunciar l’Ara és demà, la ficció de debat sobre educació organitzada pel Departament d’Ensenyament, informar-nos sobre la situació actual de l’educació pública cartografiant-ne tots els components i donar una resposta alternativa. Comencen 9 setmanes de feina intensiva per definir un programa, contactar amb els ponents, trobar un centre públic on fer el debat, difondre la convocatòria, arribar a la comunitat educativa (i… a la premsa), fer la comunicació, el web, els cartells…

I ho aconseguim! Definim un programa espectacular, publiquem un manifest, obrim un recull de greuges, i tot plegat ho fem públic al web debateducaciopublica.cat.

La data s’apropa! Roda de premsa i imprevistos!

Dilluns 20 convoquem roda de premsa a Fapac, però el Departament contraprograma i l’hem de postposar a l’endemà. Finalment la fem el dia 21. Venen tres agències (Europa Press, ACN i EFE), RTVE i el diari Ara. Ningú més. TV3 s’excusa: vindran el dissabte, el dia del debat.

Si l’Ara és demà fa les seves trobades a les instal·lacions de La Caixa, nosaltres decidim fer el debat extraordinari on considerem que cal fer-lo: a un centre públic. Primer ens acull el Flos i Calcat de Nou Barris però la campanya de difusió del debat comença a donar els seus fruits i, quatre dies abans del debat (quatre!), hem de canviar d’ubicació perquè ja tenim massa inscrits! Portem 180 i la xifra creix! Nou Barris ens acull novament: el debat es trasllada a l’Institut Sant Andreu, a cinc minuts del Flos i Calcat. Com que la premsa no ens fa gaire cas, hem decidit gravar el debat per difondre’l per terra, mar i aire. Caldran diners, però hem d’amplificar allò que passi al debat. Contactem, doncs, amb els companys de Sicom.tv i anem de visita tècnica a l’institut. Falten tres dies i les inscripcions continuen creixent. Ja anem per… 200!!!

Ha arribat el dia!

8 del matí clavades. Tenim dues hores per transformar l’institut en un parlament ciutadà. Comença la feina! Taula d’acollida, preparem carpetes amb el programa, el manifest, les conclusions del recull de greuges, la senyalètica, imatge i so, i un espectacular photocall per donar la benvinguda a tothom.

Comença a arribar la gent!

Serem 250 persones! Un debat que durarà de 10 a 19 h!

3,2,1… debatim!

Benvinguda i arrenquen les ponències. Rondes de 3 intervencions de 10 minuts i després obrim el debat a tothom durant més d’una hora per ronda. Tant important és el que diuen els ponents com el que diuen la resta de participants. Es parla de transformació social, de perspectiva de gènere, de pensament crític, dels bancs i l’instrucció financera, del Patronat Escolar de Barcelona, de les condicions laborals dels docents, de la multidimensionalitat de la funció docent, del decret de plantilles, dels copagaments de les famílies, de la mercantilització de l’educació, de les avaluacions externes, de l’OCDE, de la doble xarxa pública-concertada, de les famílies i la participació, d’eines pedagògiques per ensenyar democràcia… Es parla de tot allò que Ara és demà no ha parlat. I alhora ens informem, denunciem, proposem i, per sobre de tot, prenem consciència i recuperem un sentit fraternal que feia temps que no teníem. Ara només resta passar a l’acció.

Un dissabte, prop de 250 persones debatent de 10 a 19 h sobre el present i el futur de l’educació a Catalunya i TV3 no ha vingut. Però BTV i el Diari de l’Educació sí, amb una notícia i dues cròniques d’excepció: Pobresa, condicions laborals o el paper de la pública: altres preocupacions per al canvi educatiu i El demà ja és avui.