Condicions laborals. Interinatges, temps lectiu, temps formatiu, temps reflexiu, temps avaluatiu

Intervenció d’Àlex Rosa, mestre de primària, al Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana
BLOC 2 /// Docents i altres treballadores: el principal tresor de l’escola pública

Interinatges

Des de fa uns anys els mestres i les mestres en situació d’interinatge hem vist afectada la democràcia als centres pel que fa als llocs de treball. Es va aprovar el decret de plantilles, en el qual es permet l’elecció a dit del professorat. Depenent dels centres, la direcció pot escollir un percentatge de la plantilla.

Diuen que d’aquesta manera hi ha un major control sobre el professorat i és cert, però és un control que està afectant de manera molt negativa als centres. Abans l’escola era del claustre, de les famílies, de la comunitat educativa. Ara, els interins sabem que les direccions tenen el poder de deixar-nos sense feina. Els funcionaris provisionals també tenen aquesta por de no ser reclamats i haver de canviar de centre per decisió de la direcció. Abans ens sentíem més nostre el projecte, tot. Abans podíem ser crítics, però ara ens hi va el sou. El control s’ha convertit en coacció.

Criticar no és res dolent. Les persones ens equivoquem i quan treballem en col·lectiu hi ha més possibilitats que falli algun engranatge. Poder dir tot allò que no s’està fent bé a l’escola i proposar millores era un fet habitual. L’error l’hem de contemplar com a oportunitat i com a aprenentatge però, la veritat, és que ara els claustres han passat a ser informatius i el professorat ja no ens els sentim nostres. Sabem que la decisió que val, agradi o no, és la de la direcció. Sense aquesta eina de control col·lectiu tenim mestres més apagats, tenim claustres menys participatius.

Inspeccions

Aquesta feina del control, qui l’ha de fer, són les inspeccions, que han canviat totalment la direcció de la seva feina. Ara només demanen paperassa i burocràcia. Hem de començar a analitzar a què estem dedicant les hores que no tenim els nens i les nenes amb nosaltres: responem graelles amb la llengua del pare, la llengua de la mare, nivell socioeconòmic, estudis del pare, estudis de la mare, si rep ajudes, si està atès per benestar social, si té les vacunes posades, quantes paraules llegeix per minut al setembre, al febrer i al juny i amb quines oscil·lacions, quantes operacions fan mentalment en dos minuts sense errors al setembre al febrer i al juny, els percentatges de millora (com si poguéssim pesar la substància gris)…

Hi ha graelles que estan bé si tinguéssim hores per analitzar-les amb el claustre i trobar la solució i la millora d’allò que fem malament i poder detectar quines pràctiques ens donen bon resultat i hem de mantenir. Això també és un fet negatiu que va en detriment de la qualitat. Ens demanen omplir una quantitat de graelles que no respon a funcions pedagògiques sinó que, darrerament, tota la tasca de les inspeccions s’ha conduït cap als resultats. Ja només importa les notes mitjanes de l’alumnat i estem deixant de banda l’educació en conjunt i global.

Temps lectiu, temps formatiu i temps avaluatiu.

Tota aquesta burocràcia també afecta molt en com dediquem el temps lectiu i el no lectiu. El passat 25 de gener es va signar un acord entre el Govern de la Generalitat i els principals sindicats. Entre els compromisos del Departament d’Ensenyament hi ha la reducció d’una hora lectiva per al professorat. També el compromís d’una segona hora lectiva menys pel 2018-19.

És molt important reivindicar la part més qualitativa i no quantitativa d’aquesta mesura. Tenir una hora menys de classe a la setmana no és sinònim de treballar menys sinó de distribuir les hores en benefici de la qualitat.

Aquesta hora lectiva de menys suposarà que hi hagi contractació de més personal docent i, per tant, ampliarem els membres dels nostres claustres. Això afavorirà sobretot a l’atenció a l’alumnat i l’atenció a la diversitat. Actualment el reforç, desdoblament, aula d’acollida o educació especial és els primer que es deixa de fer a l’escola quan hi ha alguna persona malalta.

Que tinguem una hora lectiva menys vol dir que tindrem una hora exclusiva més. Per entendre la necessitat i els beneficis d’aquestes hores cal saber què estem fent en cada una d’elles. Ara mateix tenim 5 hores d’exclusiva a infantil i primària i 7 a secundària. A primària, que és la meva especialitat i de la qual us puc parlar amb molt més coneixement, tenim:

  • 1 hora de cicle: ens reunim els mestres que treballem en un mateix cicle (inicial, mitjà o superior) i treballem els aspectes més organitzatius de l’escola. Tot i que és un bon repartiment de grups entre el claustre, té algunes mancances. Els mestres especialistes no només tenim alumnes d’un cicle sinó dels tres cicles de primària a la vegada i, per tant, no és un moment per parlar, dialogar, reflexionar o prendre acords sobre allò que afecta a l’alumnat perquè no podem estar totes les persones que estem en un sol grup a la vegada.
  • 1 hora d’atenció a les famílies: és aquell moment en què atenem les famílies. La informació i coresponsabilitat família/escola és un element molt important al llarg de tot el curs.
  • 1 hora de comissions: a la majoria d’escoles hi ha treball per comissions. És un repartiment de professorat que es dedica a desenvolupar tasques més concretes com desenvolupar la línia d’escola pel que fa a les matemàtiques, les celebracions escolars, l’actualització i reparació d’equips informàtics, posada en dia de la pàgina web, etc.
  • 1 hora de formació: com que el Departament ha retallat de manera dràstica la formació, el que es fa és que les escoles escollim algun tema d’interès general o subjecte de millora del centre. Dues persones del claustre es formen, o bé dominen algun tema en especial, i fan formació a la resta de mestres.
  • 1 hora de nivell: és quan es programen les activitats de classe conjuntament els mestres/tutors que estan en un mateix curs.
  • 1 hora de claustre: reunions generals de tot l’equip. Els ordres del dia poden ser molt variats però es tracten els temes que afecten a tot el conjunt de l’escola.

Aquesta repartició és bastant general tot i que depèn de l’organització de cada centre. Poden ser reparticions diferents però, com a mínim, hi ha aquestes. Si sumeu veureu que hi ha, com a mínim, sis tipus d’exclusives diferents. Això vol dir que hi ha reunions que no es poden fer setmanalment i s’han d’anar alternant, dies que cal anul·lar les entrevistes amb famílies, etc.

En aquestes hores, potser dóna una mica de temps de treballar en equip i pensant en l’alumnat els dies que es fa cicle, però és un temps del tot insuficient. Quan teníem més hores exclusives hi havia una gran tasca de debat, de reflexió, d’autocrítica, de millora… Abans parlàvem de tots i cada un dels alumnes repetidament al llarg del trimestre. És important prendre acords en comú quan es tracta d’alumnes amb NEE per actuar tothom a la una, per fer una feina cohesionada i d’èxit. És important saber si algun alumne ha estat malalt, si hem de tenir alguna atenció especial, si cal que augmentem el reforçament positiu perquè una alumna ha tingut una germana i pateix una regressió, si hi ha pares que se separen i afecten a l’infant. És important saber què és una hipoglucèmia i cada quan s’ha de punxar una alumna diabètica, quina és la dosi d’insulina, si l’endocrinòloga ha canviat les pautes…

Quan hi ha alumnes amb alguna problemàtica de conducta és important que marquem conjuntament l’estratègia a seguir, els objectius a prioritzar, quines accions tenen conseqüència i quines podem tolerar… És important pel bé de l’alumnat que tinguem l’espai i el temps per a parlar d’ells.

De vegades hi ha algun alumne especialment sensible per algun motiu, té uns dies dolents i es mostra neguitós i presenta conductes disruptives. Un dia en concret comencen a les 9 amb música i un nen rep la primera alerta, després fan llengua i la tutora el treu de classe i parla amb ell per cridar-li l’atenció. Quan ve la d’anglès li regala una bronca i per acabar a la tarda fan educació física i la mestra el torna a renyar. Aquell dia haurem fet de tot menys educar.

Per l’alumnat sense dificultats també és necessari reservar un espai. Cal valorar globalment els avenços, cal que aprenguem a identificar les capacitats i les intel·ligències múltiples de tots i cadascun per fer una feina més personalitzada.

Una de les reflexions més global en els claustres és que no tenim temps per a parlar dels nens i les nenes. La pèrdua d’hores lectives ha suposat que la transmissió de la informació depèn de la bona voluntat del professorat, d’aprofitar converses pels passadissos, allargant l’horari laboral, etc. L’augment de les hores lectives va suposar un greu atac a la qualitat de la tasca docent. Rigau i a Wert va fer que es deixés de parlar dels alumnes. Han convertit les escoles en un lloc on tractar expedients acadèmics i resultats.

El reflex més important d’aquest greuge és a les avaluacions. Es fan una vegada al trimestre i, malauradament, les frases més repetides en aquestes sessions són: “això no ho sabia, no en tenia ni idea”… És molt greu que els mestres haguem deixat de parlar i ens hagin conduït a destinar les nostres hores de treball personal a la més absoluta soledat. No és just per l’alumnat que els mestres ens sentim permanent desinformats del nostre propi dia a dia, no s’ho mereixen.

El govern ens obliga a tractar l’alumnat com a objecte que ha de ser capaç de respondre a la perfecció les preguntes que, des d’una determinada ideologia empresarial, ha de poder fabricar a les escoles els millors empresaris (tractem l’alumne com a objecte per llei). Per això,  i des d’una perspectiva neoliberal, els de dalt entenen que la millor manera és desenvolupar la pedagogia a partir d’informació extreta a partir de graelles d’excel sense pensar que no treballem amb productes sinó amb persones humanes, que canvien a cada moment i que no depèn el seu aprenentatge només d’un objectiu redactat a un currículum sinó que respon a un estat emocional, a unes capacitats diferents a les dels altres, a motivacions pròpies… Si és que això que cada nen és un món és fals. Cada nen són mil mons.

A les escoles ja no parlem d’aquelles nenes que els ve la regla per primera vegada —un fet que als mestres homes ens inquieta per ignorància sobre com les podem ajudar—, no tenim temps per determinar mesures per eradicar la LGTBI+fòbia i el bullying que des de ben petits ja pateixen alguns i algunes, no tenim temps de comparar amb els altres mestres el desenvolupament en cada àrea i que són moments vitals per detectem quines de les 8 àrees de les intel·ligències múltiples tenen més desenvolupades, les seves motivacions i, per tant, no els podem ajudar des de l’atenció a la diversitat. L’educació sexual està deixada, mai millor dit, de la mà de Déu. El concepte d’alumne com a persona ha desaparegut del currículum. Molt trist tot plegat.

__
Descarrega en PDF els documents escrits de les intervencions:
Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana (document complet)
Interinatges, substitucions, temps lectiu, temps formatiu, temps reflexiu, temps avaluatiu Àlex Rosa