Segregació escolar, segregació social. La centralitat de la segregació escolar

Intervenció de l’Observatori de la Segregació Escolar, al Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana
BLOC 1 /// L’educació pública com a eina de transformació social

Introducció: l’escola com a espai d’igualtat 

Les lleis democràtiques d’educació dels últims dos segles tenen com un dels seus principis bàsics que l’escola ha de ser un espai fonamental per lluitar contra les desigualtats i els privilegis de partida dels individus. Des de la constitució del 1812, aquesta centralitat de l’educació com a lluita democràtica contra la desigualtat ha pres formes i èmfasis diferents. Si en aquell moment es va concretar en la universalització de l’educació primària i la uniformitat del que s’ensenyava, des d’aleshores s’ha focalitzat en demandes diverses. I ara ens cal donar-li una volta més i incorporar-li la lluita contra la segregació escolar com a element fonamental.

Quan parlem de segregació escolar fem referència a la distribució significativament desigual de l’alumnat entre els centres educatius en funció d’alguna característica individual o familiar, i molt particularment de l’estatus socioeconòmic i el país de naixement de l’alumnat o les seves famílies. Si estem d’acord en què l’escola és un espai bàsic per lluitar contra els privilegis, hem d’entendre que la segregació escolar no només és sinònim de barreres, blindatges, guetos i desconeixement mutu, sinó una gran font de desigualtats i injustícies. L’escola és l’espai on ens podem trobar, conèixer i compartir. És on ens podem barrejar i treballar allò que ens separa. I per això lluitar contra la segregació ha de ser una prioriat.

Deixem clares dues coses per no confondre’ns. En primer lloc, quan parlem de segregació no parlem només dels centres que tenen molts alumnes de famílies arribades fa poc a Catalunya, sinó també dels que acullen molts alumnes de famílies amb nivells educatius o econòmics més baixos i, no ho oblidem, dels que tenen molts alumnes de famílies de classe mitjana que en gran part busquen blindar el seu privilegi o, simplement, la confortabilitat social. I generen desigualtats.

I en segon lloc, quan parlem de segregació no parlem només dels processos de guetització més visibles, sinó de qualsevol tipus de distribució significativament desigual. El gueto és només la punta d’iceberg d’una dinàmica general: la tendència, en la tria d’escola, a una separació que genera desequilibris estructurals en el sistema educatiu. Per això cal deixar clar que no té sentit parlar d’accions centrades en llimar les puntes d’iceberg més visibles (les escoles més guetitzades), sinó que cal pensar com generar mecanismes per reduir les desigualtats estructurals del conjunt del sistema.

Per què la segregació escolar és un problema?

Les raons per estar en contra de la segregació escolar són moltes. Les principals són, des del nostre punt de vista, perquè és injusta i ens perjudica col·lectivament.

Primer, ens perjudica perquè disminueix el rendiment global del sistema educatiu i desaprofita el talent de molts alumnes que pel fet d’estar en centres segregats tenen moltes menys oportunitats de desenvolupar les seves capacitats.

Segon, ens perjudica perquè en situar-nos en situacions d’homogàmia educativa, d’agrupar-nos confortablement  en escoles on hi va gent “com nosaltres”, ens allunya dels que “no són com nosaltres”, i això ens incomunica i empobreix.

Tercer, és injusta perquè bloqueja la igualtat d’oportunitats: tots els estudis mostren com la segregació escolar perjudica significativament els resultats dels alumnes de famílies amb menys recursos econòmics i culturals.

I quart, és injusta perquè quan centres que reben fons públics, siguin públics o concertats,  ofereixen espais de classe mitjana blindats a la barreja, configuren per als seus alumnes una posició d’avantatge finançada pel conjunt de la població. Són molts els diners que invertim en el sistema educatiu. I ho fem perquè creiem que és un pilar de les nostres societats democràtiques. Però no té cap sentit, en canvi, que amb els impostos de tothom, amb tots aquests diners, paguem els privilegis d’alguns.

El problema de la segregació escolar a l’opinió pública

Malgrat això, durant les darreres dècades, el paper de l’educació com a eina clau per a la igualtat d’oportunitats i l’equitat ha estat un gran absent de la discussió pública. Moltes i diverses dinàmiques i tendències han remat en contra de l’equitat com un dels principis inspiradors del nostres sistema educatiu, i el paper de l’escola com a espai clau per lluitar contra el privilegi lligat a l’origen social ha anat perdent centralitat. Per això el problema de la segregació escolar ha estat els darrers anys majoritàriament ignorat, com una mostra més de la societat retòrica en la qual sovint ens convertim, que defensa la igualtat d’oportunitats i educar en la diversitat mentre reforcem un sistema educatiu organitzat a partir de la por i la competició, on les famílies es separen i lluiten entre elles per accedir als centres que creuen situaran els seus fills en posició d’avantatge.

Des dels partits de l’esquerra, fins fa molt poc, el gran tema en termes d’educació era la crítica als concerts a les escoles que segregaven per sexe. No hi havia en canvi un discurs públic visible que parlés de les desigualtats per origen socioeconòmic. Fins i tot des dels moviments socials, en les moltes reivindicacions sobre educació dels darrers anys, la segregació escolar en termes socioeconòmics, de classe social o de país de naixement, ha sigut també sovint o la gran absent o un punt molt secundari de les reivindicacions.

Per aquestes raons, perquè hi ha moltes dinàmiques segregadores que ens allunyen de l’equitat com a element central del sistema, i perquè no hi havia una discussió pública sobre aquest problema, un grup de persones preocupades per la segregació escolar vam crear, l’any 2011, un espai de confluència i de reflexió amb la voluntat de situar aquesta preocupació a l’esfera pública, de discutir i treballar els arguments que puguin orientar la discussió pública sobre la segregació escolar i la igualtat d’oportunitats, i també d’alimentar i alimentar-se de les iniciatives socials amb voluntat d’incidir-hi.

És un fet que els darrers mesos alguna cosa s’està movent i són molts els que prenen consciència que la segregació escolar és un obstacle fonamental, si no el més important, perquè l’escola faci el seu paper a favor d’una societat més justa. Si en el passat recent hi havia a la premsa un parell d’articles cada any que esmentaven aquest problema, ara en són un parell per setmana. Els dos informes del Síndic de Greuges han jugat un paper important en aquest canvi de tendència, però recordem que ja n’havia fet un d’anàleg l’any 2008 amb molta menys repercussió. És a dir, que el canvi de tendència també respon a d’altres raons com la crisi econòmica i el conseqüent canvi de sensibilitat social vers la desigualtat, o al fet que a aquestes alçades l’opinió pública ja ha començat a constatar de manera evident els efectes negatius de la segregació escolar.

El paper central de la segregació

Si la lluita contra la segregació és un aspecte fonamental per retornar la lluita contra el privilegi i per la igualtat d’oportunitats al centre del debat sobre educació, això què implica? Implica que podem discutir sobre escola pública i concertada, sobre innovació pedagògica, sobre gratuïtat i co-pagament, sobre avaluació, sobre ràtios, sobre mapa escolar, sobre governança, sobre famílies, sobre el currículum i sobre moltes més coses, però si no situem la segregació escolar al centre mateix de les nostres reflexions i demandes, ens estarem fent trampes al solitari. Perquè amb segregació la lluita contra les desigualtats en educació esdevé bàsicament retòrica i, per tant, ens allunya de l’esperit de les lleis i els principis que compartim tàcitament.

És a dir, podem millorar les ràtios i estendre la innovació, podem augmentar la democràcia als centres i guanyar terreny o fins i tot eliminar l’escola concertada, però si malgrat tots aquests canvis no fem front a la segregació escolar i aquesta es manté o creix, el més probable és que tinguem un sistema educatiu tant o més injust que l’actual. I a la inversa, si mantenim tots aquests aspectes tal i com estan ara, però apliquem accions decidides i efectives contra la segregació escolar, podrem caminar cap a un sistema més just que l’actual.

En altres paraules, la lluita contra la segregació ha de ser transversal a la discussió sobre educació. És només així que podrem recuperar la centralitat dels principis inspiradors del sistema educatiu, anar a l’arrel del problema de la desigualtat i posar-lo al centre de les nostres discussions. Això ens ajudarà a parlar de tota la resta en la seva justa mesura.

Vegem la importància d’aquesta transversalitat amb un exemple: en el debat sobre escola pública i escola concertada, no podem utilitzar el problema de la segregació només per dir que el principal problema de la segregació és l’existència de l’escola concertada. Evidentment que l’existència de barreres econòmiques és una font importantíssima i gravíssima de segregació, com ho és el control excessivament laxe sobre els processos de selecció d’alumnes per part de les escoles i altres aspectes segregadors que estan més accentuats en l’escola concertada. Però és il·lusori pensar que eliminant l’escola concertada ja haurem solucionat el problema. A l’escola pública també n’hi ha molta, de segregació. Com també n’hi ha molta als països on no hi ha escola concertada.

Dit d’una altra manera, en el debat sobre l’escola concertada en clau de segregació escolar podem arribar a la conclusió que si la concertada assumís el seu paper de servei públic i complís estrictament els objectius i criteris del sistema públic per lluitar contra la segregació escolar i les desigualtats, començant per la gratuïtat, podria no ser un obstacle en la lluita contra la segregació. I al contrari, si tenim un sistema únicament públic però que facilita la jerarquització entre centres “volguts” i “no volguts” i la creació de barreres socials de diferents tipus, sí podria ser molt contraproduent per la segregació escolar.

Per això, a més de parlar d’escola pública i concertada, cal que parlem del problema en tota la seva complexitat, ja que la segregació és el resultat de moltes dinàmiques molt arrelades. D’una tendència que és arreu. No parlem d’un dimoni extern, sinó d’un dimoni compartit per tothom. I per combatre’l cal, per tant, pensar-lo i parlar-lo amb rigor. Perquè a més de discutir si hi ha o no escola concertada, també podem parlar de quins són els elements concrets que faciliten la segregació, tant en la concertada com en la pública, i quins instruments tenim o podríem tenir per fer-hi front.

Primer, podem parlar dels instruments existents i actualment infrautilitzats. Parlem, per exemple, de com s’utilitzen les reserves de places per alumnes amb Necessitats Educatives Específiques (NEE); parlem de com estan distribuïts els diferents orígens socioeconòmics i nacionals dels alumnes al conjunt del sistema públic; i també de com repartim els professors i els recursos, un tema sorprenentment absent de la discussió pública: ¿no cal que ens preguntem quines conseqüències té per a l’equitat que una bona part dels professors més motivats vagin a escoles “innovadores” on hi està sobrerpresentada la classe mitjana amb més estudis?; i parlem també de quina funció donem a les Oficines Municipals d’Escolarització a l’hora d’equilibrar el mapa escolar; o de com lluitem contra el frau en els processos de preinscripció; o del preu del material, les colònies o les extraescolars; o de com afecta l’existència d’una pocs centres innovadors al reforçament dels discursos que prioritzen per sobre de tot el dreta a triar escola, i tot plegat a la segregació.

I segon, podem parlar dels instruments que o bé es podrien o haurien d’haver desenvolupat amb l’ordenament jurídic actual, com el decret admissió d’alumnes, o bé es podrien legislar en el futur immediat, com ara les condicions per garantir que el servei públic d’educació fos molt menys segregador.

I com aquest exemple del paper de l’escola concertada, en podríem anar veient un rere l’altre. Com ara l’autonomia dels centres, que si analitzem a través del filtre de la segregació escolar, guanya una dimensió diferent. Si l’augment d’autonomia serveix per fer competir uns centres contra els altres per remarcar les diferències i atraure les famílies sense actuar en clau de sistema, augmentarà la segregació escolar. Però, d’igual forma, si es limita l’autonomia dels centres i s’imposen centralitzadament mecanismes de competència i de facilitació de la segregació, també augmentarà la segregació escolar. Des de l’òptica de la segregació escolar, per tant, l’autonomia de centre no es pot pensar de manera separada al de l’actuació en clau de sistema educatiu.

O encara un altre exemple, l’avaluació. Si s’utilitzen mecanismes externs d’avaluació per a diagnosticar, millorar i equilibrar el conjunt del sistema educatiu, posant més recursos i esforços als centres amb més necessitats per compensar les diferències, aquesta pot ser positiva en la lluita contra la desigualtat. Si, en canvi, s’utilitza per jerarquitzar els centres i per orientar la tria escolar de les famílies, sabem per les experiències existents que servirà per augmentar la segregació i les desigualtats.

Aquests exemples evidencien que si situem al centre dels debats sobre educació la igualtat d’oportunitats i el paper cabdal que hi juga la segregació, ens serà més fàcil obrir formes de discutir la resta de qüestions sense oblidar aquest objectiu fonamental: millorar el paper de l’escola com a garant de la igualtat d’oportunitats i la lluita contra el privilegi. Amb segregació no hi ha una escola de qualitat. Quan diem que la discussió sobre la segregació escolar ha de ser prioritària i transversal, volem dir que no pot ser només una manera de parlar de la discussió sobre escola pública i escola concertada, o de culpabilitzar exclusivament l’administració. Cal, per contra, assumir-la com un repte col·lectiu, en la seva complexitat i com un objectiu transversal mitjançant el qual recuperem aquest principi inspirador del nostre ordenament jurídic: la lluita contra el privilegi i la injustícia.

__
Descarrega en PDF els documents escrits de les intervencions:
Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana (document complet)
Segregació escolar, segregació social Roger Martínez, Observatori de la Segregació Escolar